|
|
 |
Què és l'esquizofrènia?
Actualment hi ha un acord entre la comunitat mèdica mundial que es tracta d'una malaltia orgànica funcional del cervell. És a dir, que el funcionament del cervell està alterat. Per entendre millor això expliquem en primer lloc com funciona el cervell no alterat, i, en segon lloc el que probablement passa en un cervell quan es manifesten els símptomes psicòtics característics de l'esquizofrènia.
- Component orgànic
El funcionament del cervell és molt complex. Tant, que fins i tot no es coneix totalment. El cervell és format per unes cèl·lules anomenades neurones. Aquestes cèl·lules només són al cervell. Les neurones formen una trama o xarxa, de manera que sense tocar-se estan molt a prop una de l’altra. Al nucli hi ha unes vesícules amb unes substàncies anomenades neurotransmissors, que s'alliberen a l'exterior i són recollides parcialment pels receptors que hi ha a les dendrites de la neurona següent. Aquest flux de neurotransmissors és el que conforma el corrent nerviós del nostre cervell i fa possible que siguem conscients de nosaltres mateixos i del que ens envolta.
Quan es desencadena un episodi esquizofrènic, la persona experimenta una alteració en la seva sensopercepció (oïda, olfacte) en el curs i el contingut del pensament, en la seva afectivitat, que probablement és deguda, segons als investigadors, a un excés de dopamina en el circuit del corrent nerviós del cervell que podria estar relacionar amb el símptomes psicòtic-positius que apareixen en un episodi esquizofrènic. Però això no significa que la dopamina generi esquizofrènia.
Tanmateix, per bé que està acceptat el substrat orgànic funcional en la psicosi esquizofrènica, altres neurotransmissors i estructures cerebrals poden estar implicades en la malaltia. Així, hem d'esperar i demanar que la investigació en aquest camp continuï desenvolupant-se.
Del que no hi ha dubte és que es tracta d'un trastorn complex, amb un component orgànic i un component d'estrès ambiental, com veurem més endavant.
L’esquizofrènia significa una desintegració de la personalitat, per la qual cosa una persona troba difícil decidir què és real i que no és real. Es una cosa semblant a tenir un somni quan s'està completament despert, fins i tot sovint un malson. S'ha de aclarir el que no és. Hi ha una idea sovint generalitzada que l'esquizofrènia significa tenir més d'una personalitat. Hi ha una malaltia mental, poc freqüent, anomenada neurosi dissociativa, en que la persona pot experimentar dues o més personalitats en diferents moments. Això no és esquizofrènia.
"Para quien está loco, el mundo sigue siendo real, pero tiene un nuevo significado, las personas también son reales, son personas cercanas, poderosas y quizás peligrosas, pero entre todas ellas, el individuo está solo. Esa es la característica fundamental cuando nos enfrentamos a la locura. Y no es que el mundo esté menos con nosotros, sino que otro mundo lo invade y nosotros, al ver y experimentar la vida desde una óptica distinta, no podemos comunicarnos con las personas cuerdas que nos rodean; esas personas cuerdas y de miras estrechas que ni ven ni conocen ni jamás creerían en las vastas, vitales, urgentes y aún cataclísmicas verdades de las que nosotros, solo nosotro, somos depositarios"
Morag Coate,1965
- Formes d’inici
Igual que altres malalties, els inicis són difícils i sovint confusos. Les primeres manifestacions de la malaltia apareixen entre el final de l'adolescència i el principi de l'edat adulta, coincidint amb etapes en que s'exigeix a l'individu una major autonomia i responsabilitat. L'inici en forma de brot o reactiu, que és més agut. En dies o setmanes, l'estat d'ànim i el comportament de la persona afectada canvien. Sembla incapaç de tirar endavant, diu i fa coses que no tenen sentit i tant ell com la seva família es veuen desbordats i sobtats per la situació.
En aquestes dues formes d'inici, hi ha una gamma intermèdia i altres problemes associats que al principi poden desorientar i confondre (consum de tòxics).
- Fases de la malaltia
Desprès de l’aparició i manifestació de la malaltia, el curs de l'esquizofrènia té diferents fases. Fase de crisi
Es manifesta de nou un brot psicòtic, apareixen de nou al·lucinacions i idees delirants, comportament extravagant, alteració de l'afectivitat. En la majoria de les persones dies abans ja es manifesten els anomenats SENYALS D'AVÍS que ens donaran pistes de que alguna cosa passa.
Fase de compensació
La persona afectada es troba lliure de símptomes positius de la malaltia (deliris i al·lucinacions) i sembla que es trobi preparada per recuperar el seu nivell de funcionament quotidià anterior. A aquesta fase contribueix el fet de prendre la medicació i estar contingut mèdicament.
Fase de cronicitat
Els símptomes negatius (aïllament...) i d'empobriment es mantenen al llarg del temps i cal proporcionar un itinerari terapèutic al subjecte per tal d'aconseguir que la pèrdua de les seves capacitats; cognitives, d'autonomia, de relació, de percepció es deteriorin el menys possible.
Existeixen molts estudis i investigacions al voltant de les causes que generen l'esquizofrènia, i la conclusió que arriben la majoria dels investigadors es que existeixen causes genètiques, és a dir, que els trets de la malaltia estan inscrits al nostre codi genètic. Per tant, es podria dir que hi ha un component hereditari. Un altre pot ser el tipus de personalitat del subjecte i per altra banda existeixen factors desencadenants, com pot ser l'adaptació a les noves circumstàncies i el consum de tòxics.
- Símptomes de l'esquizofrènia
Els símptomes d'un episodi esquizofrènic no són idèntics per a totes les persones, però sempre provoquen limitacions en algun aspecte important de la vida quotidiana. Per això, una persona que pateix esquizofrènia pot tenir greus dificultats per resoldre situacions difícils o problemàtiques, perquè el seu pensament és ineficient, desorganitzat i fins i tot pot estar alterat.
Pot ser que no sigui capaç de treballar o d'estudiar tan bé com abans d'emmalaltir, ja que la seva capacitat està disminuïda. Les mateixes limitacions i dificultats es poden donar a les estones i activitats d'oci. Les relacions amb les persones també solen estar afectades; mantenir una conversa es fa difícil i sovint la seva actitud és distant i d'aparent indiferència. Aquest estat psicòtic, la confusió en el pensament i sentiment, fins i tot pot afectar la tasca de tenir cura de les necessitats i hàbits més bàsics, com són el fet de dormir, l'alimentació i la higiene personal.
Símptomes positius
- Deliris
- Al·lucinacions
- Dificultats per pensar
- Riure o plorar sense motiu
- Agitació
- Hostilitat
- Desconfiança
Símptomes negatius
- Apatia, desinterès
- Falta d'iniciativa
- Retraïment social
- Alentiment psicomotriu
- Falta d'il·lusió i satisfacció en fer les coses
- Cura de l'aspecte personal
- Estat d'ànim deprimit
- Empobriment mental
|
