Taller de Divendres

És dedicat completament a l’oci Cineforum, Esports (caminades i petanca), platja i com no “Xiringo”. També sortides especials com anar al teatre Coliseum a veure “La cubana”

Autoconeixement

L’autoconeixment és un taller que realitzem els dimarts en el que comencem la sessió amb un Mindfulness per tal d’aquietar la ment i predisposar-nos a estar oberts, per crear coneixement i deixar estar aquells pensaments que ens acompanyen sovint i que només a través de la pràctica de la meditació conscient i l’acceptació de que són part de nosaltres es poden anar diluint. És una eina meravellosa per saber com som, què sentim i com mirem el món i així poder modificar allò que no ens fa sentir plens. Estem aprenent a activar l’observador. Vam voler dedicar tota una tarda a fer activitats d’autoconeixement a l’espai de can Malet, que va cedir molt amablement l’ajuntament del Masnou, allà tenim espai i podem fer tot el moviment que vulguem, sense perill de xocar-nos. Vam iniciar amb un mindfulness per calmar la ment de tot el que rep de l’exterior i interior de cadascú. Després vam fer un exercici per ser conscients d’allò que no et fa sentir bé i que no vols potenciar i poder  posar límits. Després vam  fer una meditació caminant i en acabar vam tapar-nos els ulls per tal d’estar tan sols amb nosaltres mateixos  i vam escoltar set  músiques diferents orientades  a cada xacra per treballar les emocions i l’energia,  sentir la música en el nostre cos i deixar-nos  anar. Va ser una tarda molt profitosa que va acabar amb un conte d’aquells que fan pensar  i tots vam sortir plens de benestar, renovats  i en  calma, tornarem a repetir. A autoconeixmentent, treballem conceptes que tenen a veure amb la identificació i gestió de les emocions, les tècniques de connexió… Aquestes últimes,per tal de trobar la calma que permeti posar tota la atenció en allò que es fa present quan les persones no es senten bé en […]

Taller de Carnestoltes

Crónica del entierro de una sardina Ayer, 21 de Febrero del 2017, nuestro muy querido y amado sardino nos abandonó como quien abandona su zapato viejo. Sardina mía, tal como eres, falleciste, recuerdo  esas largas tardes en las que conversabas con tus amigos calamares y chipirones, y alguna que otra ………, llena de vida, siendo la suya una vida dura. La sardiana nos dejo por culpa de una adicción, se aficionó al consumo de gasoil de los barcos del puerto. – ¡Todos lo amábamos! – ¡Todos la queríamos! Nuestra muy amada y querida sardina nos abandonaste de la noche al día, eras de cartón pero llena de vida. Hoy día 22 de Febrero del 2017 la enterramos tal y como ella hubiera querido, cerca del mar. Cuenta la gente del Masnou que vieron un grupo  de gente (de lo más normal) pero que parecía reírse de ello. Más enferma eras tú, sardina, que viviste y moriste por la gasolina. Tuvo un entierro digno, la gente parecía rara, – ¿De dónde venís? Preguntó un ciclista. – De un entierro. (Con vacile respondió) –  ya lo veo. A su entierro acudieron varias celebridades, entre ellas: un payaso, una mami, una yaya, un oso panda, frankenstein, Scream y alguno que otro. Cuenta el viudo de la sardina que incluso hubo una chica que de la emoción, dio un salto en el tiempo, salió la primera y llegó la última. Se oyeron gritos, gritos desde tierra, por mar y aire, a quien no quiere dejar de comer sardinas en escabeche. Y… ¿A esa gente se la llama enferma? Descansa en paz sardina… Jordi Romartinez