Ens agrada fer un manifest que ens ajudi a agrair a la gent que fa possible que cada vegada hi hagi més recursos i dotacions econòmiques per la salut mental. També per reivindicar allò que manca. L ’any passat vam parlar de: missatges, pensaments i somnis. Aquest 2020 parlarem d’emocions, reptes i també de somnis, d’aquests estem plens.
La Diada de salut mental és per nosaltres un acte especial, que ens fa vibrar i al qual, aquest any hem hagut de renunciar. El fet de poder compartir amb la població qualsevol esdeveniment i viure el que genera, és emoció. Les papallones a la panxa durant la preparació dels actes que fem amb la comunitat és emoció. La por, que ens paralitza abans de representar una obra, davant incertesa de saber si serem visitats, o de si ho farem bé, és emoció. Aquestes, enguany, han quedat relegades per altres que el moment actual en fa sentir; una mica de por, una polzada de tristor i una clara incertesa envers el futur. És per això que fa molt temps que ens entrenem a treure el màxim del present. Viure-ho, és de per si un regal, especialment en moments com el que estem vivint. La paraula emoció ve del llatí “Exmovere” que vol dir moviment cap a fora i és això el que fem, moure’ns per estar presents. D’aquí el nostre lema d’enguany “Compta amb nosaltres, volem formar part” continuem estant i pensem fer-ho per molt de temps.
El primer repte en aquests moments és mantenir viva l’entitat, per nosaltres és important. Sabent gestionar i podent superar la pandèmia, precisament per seguir estant. Repte, és trobar bastons que ens ajudin en aquest procés, estaments públics i privats. Repte, és també saber aprofitar les oportunitats que se’ns presentin. Repte, és saber tocar les sensibilitats d’aquells que caminen o volen caminar al nostre costat per poder créixer com a persones i com a teixit social.
I que bé! que sempre hi hagi un somni o molts!. El primer seria el fet de veure desaparèixer el patiment al món que ha instaurat la pandèmia. Després, que els poders públics s’encoratgessin per canviar lleis que no funcionen i que deixen a la població a la seva sort. Que els processos burocràtics deixessin de ser els forats negres, previs a l’acció i fossin més ràpids i efectius. Que les persones poguessin ser el més important a la societat i també pel funcionament del món. Que hi hagués recursos per tothom i molt especialment, que la gent sàpigues viure en societat com a teixit, deixant de banda l’ individualisme. Cal prendre consciència i evitar que tot plegat ens aboqui cap a la deshumanització, la desil·lusió i la desesperança.
No cal dir que donem les gràcies a tots aquells que ens han acompanyat, recordat o ajudat en moments durs, pot ser no tant com voldrien, però els hem sentit al nostre costat; la Federació SMC, l’Ajuntament del Masnou, Teià, el departament de Treball, afers i famílies de la Generalitat que de moment està complint amb el suport econòmic pactat. Però també i molt especialment a tota la gent del Masnou que hi han col·laborat en el tradicional sorteig i la revista d’Esquima, a tots ells moltes gràcies per fer-nos sentir que us importem.
Participants i professionals del club social.